UNA PETITA DESCOBERTA A LA "VEÏNA" COMARCA DE SANABRIA (ZAMORA)
En general, quan parlem de llavors antigues d'horta, veiem que les que més s'han conservat en quan quantitat de varietats són, principalment, les llegums i les tomaqueres. També, i en menys quantitat, trobem els enciams, escaroles, cols, pebrots, cebes, patates, carbasses, carbassons i, per últim, les més difícils de trobar són les aubergínies, els apis, els porros les bledes i els espinacs.
En quan a les llegums, ja hem vist que en el tast del proppassat dia 20 de febrer hi havia mitja dotzena de varietats de mongetes de la comarca. En l'actualitat ja hem doblat les troballes però del que us volia parlar s'allunya, i molt, del nostre àmbit comarcal.
Dies enrere vàrem fer una excursió per la zona del llac de Sanabria i en una petita població d'aquelles muntanyes, Sant Cipriano de Sanabria, que compta amb uns 30 habitants, en el bar del poble que alhora és botiga, vem veure unes mongetes que anomenen habones que ens varen resultar familiars. Encoratjat amb una copa d'orujo vem iniciar l'interrogatori que va donar com a resultat sorprenent que eren cosines germanes del que a Catalunya anomenem afartapobres, referències que tenim documentades a la Cerdanya, Osona, Lluçanès i el Vallès.
Un cop tastada, hem de reconèixer que és d'una qualitat més fina que la nostra, possiblement degut a que allà li donen una importància culinària i econòmica com és aquí la nostra del ganxet.
A què és deguda aquesta coincidència que ens separa i ens uneix amb una comarca tant llunyana? Aquí ens podriem remetre a la teoria exposada per alguns experts en toponímia, entre altres, que proposen la trasversalitat de les zones de muntanya, ja sigui pels moviments ramaders, traginers, migratoris, etc.
(Comentari fet per Pep Salsetes)
En general, quan parlem de llavors antigues d'horta, veiem que les que més s'han conservat en quan quantitat de varietats són, principalment, les llegums i les tomaqueres. També, i en menys quantitat, trobem els enciams, escaroles, cols, pebrots, cebes, patates, carbasses, carbassons i, per últim, les més difícils de trobar són les aubergínies, els apis, els porros les bledes i els espinacs.
En quan a les llegums, ja hem vist que en el tast del proppassat dia 20 de febrer hi havia mitja dotzena de varietats de mongetes de la comarca. En l'actualitat ja hem doblat les troballes però del que us volia parlar s'allunya, i molt, del nostre àmbit comarcal.
Dies enrere vàrem fer una excursió per la zona del llac de Sanabria i en una petita població d'aquelles muntanyes, Sant Cipriano de Sanabria, que compta amb uns 30 habitants, en el bar del poble que alhora és botiga, vem veure unes mongetes que anomenen habones que ens varen resultar familiars. Encoratjat amb una copa d'orujo vem iniciar l'interrogatori que va donar com a resultat sorprenent que eren cosines germanes del que a Catalunya anomenem afartapobres, referències que tenim documentades a la Cerdanya, Osona, Lluçanès i el Vallès.
Un cop tastada, hem de reconèixer que és d'una qualitat més fina que la nostra, possiblement degut a que allà li donen una importància culinària i econòmica com és aquí la nostra del ganxet.
A què és deguda aquesta coincidència que ens separa i ens uneix amb una comarca tant llunyana? Aquí ens podriem remetre a la teoria exposada per alguns experts en toponímia, entre altres, que proposen la trasversalitat de les zones de muntanya, ja sigui pels moviments ramaders, traginers, migratoris, etc.
(Comentari fet per Pep Salsetes)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada