Primer el Pep va fer una explicació de les mongetes que tastaríem, totes semblen de la mateixa família, però tenen noms diferents. Cal veure si hi ha diferència de gustos i textures o bé si totes o algunes, tot i tenir noms diferents podrien ser la mateixa. En qualsevol cas, no es tracta d’un concurs, si no d’apreciar gustos i investigar sobre les denominacions. També va fer ènfasi en que la possibilitat de tastar aquestes mongetes és gràcies a persones que les han seguit cultivant i mantenint, tot i la preponderància de la mongeta del ganxet que en les últimes dècades s’ha imposat com a la més fina i valorada.
Aquest és el llistat de mongetes que vem tastar:
- Genoll de Crist (Llerona)
- Ull de Perdiu (l'Ametlla del Vallès)
- Or i plata (Lliçà d'Amunt)
- Or i plata (Martorelles)
- Or i plata (Bigues)
- Ull de perdiu (Samalús)
- Pilarica (Segovia)
Primer les vem observar en sec, posades en platets amb el nom corresponent, per veure les diferències en color, forma de la taca, etc.
A continuació va començar el tast. Per fer-lo es va fer servir uns platets d'aperitiu i una cullerta.
Es van fer molts comentaris i no sempre coincidents, tot i que, en general, es van trobar força coincidències.
En algunes ocasions potser el fet de ser pelluda, per exemple, podia venir de no ser mongeta de l'any i no pas de la varietat.
Resum d'opinions:
A continuació va començar el tast. Per fer-lo es va fer servir uns platets d'aperitiu i una cullerta.
Es van fer molts comentaris i no sempre coincidents, tot i que, en general, es van trobar força coincidències.
En algunes ocasions potser el fet de ser pelluda, per exemple, podia venir de no ser mongeta de l'any i no pas de la varietat.
Resum d'opinions:
- Genoll de Crist: Gustosa, per guisar potser amb cloïses, una mica farinosa, textura irregular.
- Ull de Perdiu: Gust suau, poc pelluda, dolça, cremosa, per amanir, retira a la del ganxet.
- Or i plata: Menys gustosa, descafeinada, potser més vulgar, poc fina.
- Or i plata: Diversitat d'opinions, des de patatosa i vasta fins a molt gustoses, forta i intensa, adequada per guisar amb porc.
- Or i plata: la més farinosa de totes, poc gustosa tot i que se li troba un gust a castanya, algú opina que no val la pena.
- Ull de perdiu: textura que explota a la boca, poc gustosa d'entrada però deixa un gust al final.
- Pilarica: Poc gustosa, poc consistent, és com industrial, potser ha estat la forma de cultivar-la, la zona, però es poc apreciada.
Per acompanyar el tast: vi del Montsant, ceba de figueres amanida, oli dels Omells de na Gaia i de La Garriga, patates del Buffet d'un pagès de Palou i botifarres de pebrot i hiperbòries.
Val a dir que en aquesta trobada ens van acompanyar nous simpatitzants i possibles socis de l'Slow Food Vallès Oriental.
A continuació es va fer l'assemblea de la qual ja en farem el resum corresponent.
Val a dir que en aquesta trobada ens van acompanyar nous simpatitzants i possibles socis de l'Slow Food Vallès Oriental.
A continuació es va fer l'assemblea de la qual ja en farem el resum corresponent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada